El video que hem visualitzat tracta sobre l’evolució de la tecnologia, des del paper escrit fins a l’actual llenguatge digital, totalment dinàmic i versàtil. El document mostra la multitut de canvis al respecte que s’han generat sobretot a l’entorn web, des que va sorgir el consum massiu de pàgines a la xarxa i la dificultat que per l’usuari bàsic tenia el fet de poder crear, pujar i mantenir algun portal, fins actualment, on tothom, per molt que pensi que no sap tractar amb continguts on-line, pot tenir un espai virtual amb cara i ulls, fàcilment manejable.
La principal idea que ens mostra el video és que el web 2.0 és flexible en quant a textos i continguts a l'hora de crear-los. Si bé el text senzill de sempre (en paper o digital) sempre ha sigut més difícil d’editar en cas que fos necessari, l’hipertext electrònic és més flexible i permet fer-hi moltes coses com canviar la font i el color de molts documents modificant una variable d’un document d’estil, o enllaçar nous continguts. Pel que fa a la codificació d’una pàgina web, s’ha evolucionat del clàssic llenguatge HTML a nous formats, com són el XML o el PHP, que es caracteritzen per la seva practicitat sobretot en tractar amb bases de dades i mostrar la informació sol•licitada amb una bona presentació i rapidesa. Tot això porta a concloure’s en la idea que el disseny i el contingut (el text, principalment) puguin ser coses totalment independents, que s’estructuren en dos camps diferents i mitjançant la corresponent codificació es poden organitzar en una mateixa pàgina web. Aquest blog n’és un clar exemple; doncs amb un parell de clics podem modificar de dalt a baix el format o el color de la pàgina sense haver de tocar res d’aquest escrit.
Tot plegat permet que els usuaris puguin participar molt activament a la xarxa, en intercanvi d’idees en forums, o compartir imatges i videos en llocs con Flickr o Youtube, dos portals extremadament actius d’usuaris que aporten multitut de document multimèdia.
Aquests canvis tan ràpids en l’evolució d’internet ens conclouen a pensar que cada cop s’obren portes més grans de cara al progrés tecnològic de la humanitat. Això aporta una sèrie de valors teòricament positius com la democratització informacional que suposa aquesta teranyina d’informació o els valors democràtics i de cooperació que afloren quan es comencen a compartir vídeos, opinions en línia.
